Mai us heu fet la magnífica pregunta de que és el Pop-Rock?
El Pop rock és un gènere musical que combina elements del rock amb melodies suaus. Les cançons són identificades per ser d'estructura simple, melodia atrapant i repetició del cor o tornada i per usar com a base instrumental la guitarra elèctrica i el teclat. Literalment, pop rock és la traducció abreujada de l'anglès "Popular Rock" (Rock Popular), que s'evoca a un públic pertanyent a l'àmbit i global.

Com bé ens ha demanat l’Adelaida, havíem de fer un treball sobre la cronologia musical, aquest treball l’he realitzat amb la Zoe Bonet, que com podreu veure a la pestanya que tinc al bloc de qui som, podeu entrar també al seu i obtenir certa informació sobre la música.

Aquesta cronologia és sobre la meva germana, Marta Pérez, té 23 anys i hem fet la seva cronologia, això vol dir que no només hem treballat nosaltres, perquè ella també ens ha ajudat a dir-nos algunes cançons, tot i que no se’n recordava de totes, i hem cercat a pàgines web que deien la cançó més escoltada de l’any.
​
També els fets històrics, perquè ella no se’n recordava de cap. Amb tota la informació obtinguda hem utilitzat una eina 2.0 que es diu Tackk, es poden enllaçar vídeo, fotografies i escriure tot tipus d’informació.
Aquest treball ens ha ajudat a saber més informació sobre el pop-rock i cançons, i també a saber altres influències d’altres anys.

A baix us deixo el nostre treball, espero que us agradi i pugueu captar molta informació.

El pop rock és un gènere musical que , com el seu nom indica , combina elements del rock amb altres pròpies de la música pop. Les cançons són identificades per ser d'estructura simple , melodia enganxosa i repetició de la tornada i per usar com a base instrumental la guitarra elèctrica i el teclat.
Sovint s'utilitza també l'etiqueta pop rock per designar a la música rock moderna, però que tendeix a ser música de radiofórmula, (en anglès se solen utilitzar els termes "Radi Friendly" i "Mainstream music"), entrada al món "popular". En el pop, a diferència del soft rock, la instrumentació més freqüent és la  Guitarra - Baix - Bateria - Sintetitzadors - veu – teclat.
The Beatles foren un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de la història de la música popular. 

A baix us deixaré una cançó perquè pugueu gaudir d’aquest fantàstic grup.

Magnífic dia al Palau de la Música Catalana de Barcelona!!  Cantant amb la coral de Gospel, tots plegats vam fer una actuació fantàstica, sobre un Gospel americà. Una experiència al·lucinant. Com us estic parlant d’un gran Palau, us diré ben bé una mica d’informació que mai ve malament.
 
El Palau de la Música Catalana va ser construït entre 1905 i 1908 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català , finançat amb fons procedents de subscripció popular.
 
El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del modernisme català , l'única sala de concerts modernista declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), que en l'actualitat és un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més constitueix un patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s'identifica amb la seva història .

La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

Aquest any 2016, va caure en dissabte, però com cada any ens vam reunir divendres per celebrar-ho. Els de música vam tocar la flauta i la Clara Masdeu el piano. I qui volia podia escriure un text en la llengua que volgués, i si quedava dels primers li donaven un premi, tot i que van dir que tots estaven molt bé i els hi va treure molta feina per decidir-se. Altres alumnes es van presentar per l’apartament de català per poder llegir poemes d’allò més bonics. En conclusió va ser una pre-diada de sant Jordi magnifica. 

L'altre dia vaig publicar la primera part del treball Coneixem els grans del Jazz, i ems ha dit l'Adelaida que hem de situarlos, utilitzan una app que va molt bé, el  Thinglink. 
Espero que us serveixi i que si voleu saber més podreu cercar informació nomes coopian el nom de l'artista del Jazz!
Aqui us el deixo!

Aquí us porto grans musics del Jazz. Com bé ens va assignar la nostra professora, Adelaida, amb una gran EINA 2.0 Havíem de realitzar un treball en grup de diferents MUSICS. Jo aquest treball l’he fet amb la Olivia Pujol, Elisabeth Racionero i Zoe Bonet. Cadascuna va escollir tres grans músics de l’historia del Jazz i vam cercar informació tant per internet com per els fulls d’informació que ens va donar la nostra professora, finalment vam enganxar l’enllaç d’un petit video d’obres o d’informació de cada music.
El music que més em va agradar dels que vaig fer jo va ser Scott Joplin, ja que la partitura The Entertainer m'agrada molt i trobo que va tenir una vida força interessant. Aquí a baix un deixo el treball, espero que us serveixi de molt i pugueu extreure molta informació! Fins aviat!!

BONES!! ​ Perdoneu-me per haver estat tant de temps sense penjar res...:( no tenia internet a casa...Però avui us porto un xic d’informació que crec que us serà important i aprendreu bastant! Espero que us agradi forca!
El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra.
El compositor més famós de rags per a piano va ser Scott Joplin (1868-1917) i entre les composicions destacades es troben: Maple Leaf Rag (1899), Elite Syncopations (1902) i The Entertainer (1902).
El ragtime és un estil procedent d'Europa i les seves característiques pròpies (és una música totalment escrita que exclou la improvisació i que dóna independència a les dues mans) van ser elements importants en l'aparició del jazz.
El ragtime (acrònim dels mots anglesos time, que significa 'temps', i rag, que significa 'esquinçat, destrossat') és un gènere musical sorgit en els últims anys del segle XIX i vinculat a la cultura negra o afroamericana que, a diferència del blues, el gospel i els espirituals del sofriment per la condició esclava, gèneres caracteritzats per l'espontaneïtat, nasqué com una elaboració rigorosa, relacionada amb el piano i els ritmes sincopats.

A baix us deixo un petit video del Youtube que esta molt bé, és un noi tocant a piano un ragtime de Scott Joplin, The Entertainer. Aquest noi la toma molt bé...Espero que us agradi!!
​

Bsones seguidors!
Avui com us puc ben dir, estic una mica cansada…ahir vaig anar al concert dels CATARRES a Vilaseca!!! Molt divertit, us puc dir que és un dels grups que més m’agrada, he intentat anar a tots els concerts de la gira, que han fet per aquí a prop; Alcover, Reus, Cambrils...I a gairebé tots he anat amb les meves amigues, especialment l’Elisabeth, la Mar Torres i l’Ariadna bové. Va ser un concert especial! Aquí a baix us deixaré una mica d’informació sobre aquest grup i per acabar un petit vídeo de la cançó que més m’agrada, Invencibles. Aquesta cançó em recorda tots aquells dies en els que ens volem superar i no podem, però tenim aquells amics que valen molt i ens ajuden en tot. Aquestes són les meves amigues, i la cançó em fa recordar-me de totes elles, ja que me la van dedicar fa dos anys, quan no tot anava bé…
 
 
Els Catarres són un grup de música català d'estil pop-folk.
Els seus components són Èric Vergés i Jan Riera, d'Aiguafreda, i Roser Cruells, de Centelles.

​El grup es va formar a finals de 2010 i van iniciar la seva carrera tocant als bars i a la Fira d'Artesania d'Aiguafreda. El seu primer grup de cançons va estar disponible només a internet. Gràcies a una d'elles, «Jenifer», una cançó que parla de l'amor prohibit entre un patriota català i una xoni de Castefa, van saltar a la fama el 2011. El juny del 2011 el vídeo a YouTube de la cançó «Jenifer» arribava a les 200.000 visites i a mitjans de setembre s'acostava a les 800.000 gràcies al boca-orella digital. A començaments d'octubre va arribar al milió de reproduccions i va rebre multitud de versions. Al llarg de l'estiu del 2011 van tenir un centenar de concerts programats arreu de Catalunya. Van manifestar que si mai fitxaven per una discogràfica seria amb la condició de poder continuar oferint la seva música a la xarxa de franc.
 
 
Discografia:
2011: Cançons 2011
2012: Tintin i la Contorsionista
2013: Postals
2015: Big Bang

Es tracta d'una gravació feta amb Audioboom online, una manera força simple d'enregistrar audios i penjar-los a la xarxa. Tan sols fa falta enregistrar l'audio amb l'enregistradora del mòbil mateix o simplement l'ordinador i després penjar-lo al teu d'Audioboom. 
Es tracta d'una conversa imaginària en la que George Meliès i Louis Lumière parlen sobre les seves carreres i ens dòna força informació sobre ells, no us perdeu això!
El treball l'he realitzat jo sola amb l'ajuda d'una amiga, però no és de la meva escola.

El passat 11 de desembre vam anar a una sortida que la vam anar a diferents llocs de Barcelona. 
Un dels més interessants i que més em va agradar va se EL GRAN TEATRE LICEU.

​Allí vam eure en acció dansa contemporània, amb moviments de la dansa clàssica però que n'inclou d'altres. S'acostuma a ballar amb els peus descalços, sense necessitat de  vestits o altre tipus de vestiment. 
Aquestes dos peces que vam anar a veure van ser interpretades per ballarins de IT dansa.